dimecres, 28 de novembre del 2007

LA PRIMERA!!!

Sembla que era ahir que estàvem celebrant els "Nadals" i no, ahir era 27 de novembre! En tot cas, l'any ha passat volant, Convergència continua de "segundón" al govern i aquest dissabte comencen oficialment les festes de Nadal a Caldes. I això és així perquè tenim l'estranya dèria de voler celebrar la PRIMERA fira de Nadal de Catalunya, que ja m'explicaràs quin mèrit. I tenim aquesta dèria fins al punt que si l'any que vé Palau, posem per cas, decideix fer la Fira de Nadal a mitjans d'octubre li canviem el nom a la Festa Major per fer-la abans que ells i ens quedem tant amples. La diferència seria que menjaríem caldo en lloc de canelons. Aquest any la PRIMERA Fira de Nadal de Catalunya comptarà amb 130 parades repartides per la plaça del Lleó, la plaça 11 de Setembre i els carrers Forn, Samsó i Major. Vaja, que si us ha d'agafar un "jamacucu", que sigui lluny del Casc Antic.

A partir de dissabte pujarà significativament el nombre de morts violentes a Caldes. La raó, l'encesa de la megafonia de Nadal, cortesia de Ràdio Caldes, que ens farà parar bojos amb tant de "villancico" (sí sí, "villancico") i amb tanta cançoneta carrinclona. I parlant de coses carrinclones, també s'encendran els llums de Nadal per major glòria del comerç local, que creu que perquè hi hagi quatre llumetes tronades pels carrers els consumidors ens tornarem bojos i començarem a comprar com a salvatges. I segurament tenen raó.

Ai el Nadal, que omple Caldes d'estampes tradicionals (que es mantindran en un any especialment negre per les estampes tradicionals: ha desaparegut el calb de la loteria i les bombolletes Freixenet). Aquell pessebre de la plaça Catalunya sota fortes mesures de seguretat, amb càmeres d'infrarrojos, sensors de moviment i portes blindades; aquell Pere Ayuso vestit de Pare Noël; aquell Pessebre Vivent fet per fulles tremolant com a nens (o al revés)...

Però també hi ha novetats. A la biblioteca faran "un arbre de Nadal molt especial" (esperem que les especials no siguin les boles) fet de desitjos dels nens calderins per aquestes festes. La iniciativa es diu Nadal en Quatre Paraules (recorda a "Nadal a Tres Bandes", el programa de TV3. Per cert, mireu-lo, segur que us sorprendrà. Queda dit.) I els Pastorets, que tornen. I tornen al Casino, amb les primeres obres acabades. En fi... el Nadal...

dissabte, 24 de novembre del 2007

UN REFERENT MENYS

Els membres de l´Escamot estem de dol.
I volem transmetre la nostra tristesa inconsolable a tots els calderins i calderines, als amants de la bona vida i a la gent de bar en general.
El bar CANALETES, el "Cana" ( o "el quioscu" en versió antiga), tancarà les seves portes de manera indefinida el proper divendres 30 de novembre, en una decisió que ens deixa absolutament esmaperduts.
LLoc de trobada durant dècades, el Canaletes ha estat moltes vegades la seu central de la CIA calderina, espai referencial de decisions polítiques que han afectat al nostre poble d´una manera decisiva, així com testimoni d´una passió blaugrana sense límits.
Permeteu que no ens allarguem més. La tristor que ens omple el cor no ens deixa fer més valoracions.
Podeu abocar les vostres mostres de condol en aquest espai del nostre/vostre bloc.

Salut, Canaletes in memoriam i VISCA RAT-PENAT!!!!!!!

diumenge, 18 de novembre del 2007

LES TAXES I LES COSES

Calderins!, no ens surten els números. Els membres de l'escamot del Rat-Penat hem estat tancats tot el cap de setmana estudiant el tema de les noves taxes municipals (potser us pensàveu que estàvem tot el dia de bars... bé, de fet hem estat tancats al magatzem del DEVA de Palau...) i la conclusió seria que no ens surten els números. A ningú se li escapa que cap de nosaltres és una llumenera en matemàtiques. De fet, sóm incapaços d'acabar el "sudoku fácil" de la Vanguardia, però hi arribem per veure segons què.

La taxa de deixalles, per exemple. Aquesta vegada no hi ha hagut la pujada astronòmica d'anys anteriors. Llavors la justificació era que el cost de la gestió dels residus també pujava molt. De cara a l'any que vé l'augment no només serà moderat sinó que en alguns casos (les urbanitzacions) la taxa baixarà fins a posar-se a l'alçada de la resta del municipi. Que no ha pujat el cost de la gestió aquesta vegada? Ens estranya. Una explicació seria que l'any que vé la taxa només cobrirà un 90% del cost, mentre que fins ara cobria el 100%. La resta sortirà del pressupost municipal. I aquest 10%, sufraga l'augment del cost que hi hagi hagut i la rebaixa a les urbanitzacions? Voleu dir? O abans ens aixecaven la camisa, o ara han fet els números malament o algo, però aquí hi ha gat amagat. I el gat està tan amagat que els seus amics gats deixaran de jugar a "l'escondite" de gats farts de buscar-lo i d'aquí vint anys algú trobarà un esquelet de gat, que s'haurà mort de tant esperar que el trobin! D'altra banda, obviarem aquí relacionar la rebaixa de la taxa a les urbanitzacions amb el lloc on viu algun regidor amb bigoti, perquè ens sembla demagògia barata i de molt mal gust. Ui... ho hem fet oi? No en feu cas...

El govern també ha decidit donar un cop de mà als més rics del cementiri, que són els que tenen els nínxols més llustrosos. És bastant curiós que s'hagi apujat molt la taxa als nínxols baratets i no tant als cars. Ens ho hauran d'explicar bé perquè això que "necessiten més vigilància" no ho veiem clar. Que hi ha molts disturbis a la zona de nínxols de tercera? Hi ha gaires festes? Ens vé al cap aquella cançó de Mecano...

Finalment hi ha el tema de l'IBI. El PSC va fer una roda de premsa per criticar que l'impost s'apujaria molt i en canvi el govern deia que l'havia congelat. El curiós és que els socialistes diuen que, com que va pujar tant el valor cadastral, mantenir el tipus impositiu farà pujar molt la xifra final. Però qui va propiciar les pujades cadastrals que, si recordeu, van portar tanta polèmica no fa massa temps? Quina poca memòria no?

I així, "entre flores de colores", els nostres politiquets ens continuaran xuclant la sang un any més per major glòria del consistori i, per extensió, d'aquesta vila termal feta de pilones, jardineres i casaments de dissabte a la tarda. Per cert, Montserrat, consulta el correu de tant en tant que t'hem enviat un mail!

Sense més particular, salut i Visca el Rat-Penat!

dimarts, 13 de novembre del 2007

EL FAMÓS CAS DEL MARBRE DE CARRARA

Estimats companys, veïns, fanàtics de la ratafia i l'or verd de la Vallesana, desafectats amb Espanya, calderins tots: ens disposem ara a fer un exercici de memòria, capacitat que els membres d'aquest homòfob i partidari bloc no hem perdut tot i la important ingesta de substàncies al·lucinògenes en grau divers que hem mantingut durant massa temps.

Fa uns mesos, els membres de l'aleshores equip de govern van decidir que embellirien l'entrada al municipi per la Llana (símbol del declivi de l'altre hora totpoderós ticket Bonora-Lleixà).

Van encarregar a una artista de la corda que fés una estàtua per donar la necessària majestuositat a la cosa. L'encàrrec no era moc de gall dindi, perquè hi havia sobre la taula uns quants milers d'euros. L'artista va considerar que l'estàtua en qüestió s'havia de fer de marbre, material noble on els hi hagi. Com que fer una inauguració amb una "soireé" freda d'una estàtua de marbre comprat als Mármoles San José no vesteix, van pensar que anirien a buscar el material allà on surt més bo. Així que la noia se'n va anar a Itàlia, a Carrara (es veu que no en devia trobar a l'ebay i va haver d'anar a la botiga d'allà) a encarregar quatre tones de marbre del més bo. No d'aquell que fan cuines ara, que té forma de marbre però que no és marbre, sinó marbre del de fer Davids i Moisesos i Laocoonts i els seus fills. Passats uns mesos, l'entrada de l'Intermarché nonat continua com estava i aquí no hi ha ni estàtua, ni marbre i no sabem si ni calers.

Aquest és un dels temes, però no deu ser l'únic. De moment els membres del nou govern es callen tots els inconfessables dels anteriors inquilins de la poltrona. Des d'aquest espai fet de zeros i uns aspirem a conèixer quines unes ens en van fotre els d'abans i, òbviament, quines ens en foten els d'ara. Seria molt demanar que en Solé ens expliqués en què ens enreda, però estaria bé que almenys els d'Esquerra aixequessin les catifes per a veure què hi troben. Igual hi ha quatre tones de marbre amagades... O potser es que no ho poden fer perquè els ho impedeixen els seus nous amiguets, que ja manaven abans i algun cadàver a l'armari deuen tenir. Que us tapen la boca nens?

diumenge, 11 de novembre del 2007

EL NOU GAVARROT

El que hi ha a la foto no és un prospecte electoral d'Esquerra. Tot i que ho sembla. És el número 50 del pamflet municipal "Casa de la Vila", el primer des de l'entrada del nou govern esquerrovergent. El nostre benvolgut consistori ha tingut a bé canviar la imatge de la publicació i, com podeu observar, la portada conté els mateixos colors (pantone amunt pantone avall) i la mateixa tipografia que la propaganda oficial d'Esquerra Republicana. No havíem quedat que ens manava un govern de coalició? I, deixant de banda l'emprenyada que deuen portar els socis de CiU, no havíem quedat que la separació entre govern i partit polític era inherent al règim en el que estem? D'acord que és només una qüestió estètica, però entre els molts colors que el profe de plàstica ens va fer incloure al ditxós cercle cromàtic de primer de BUP, és molta casualitat que el Casa de la Vila s'acabi assemblant tant al Gavarrot... El següent pas quin seria? Retallar per la meitat l'escut del poble perquè es quedi en un triangle?

Pel que fa a l'interior, res que no hagi sortit ja al Montbui: la derogació de la llei antiangelina, un article poc entenedor sobre la baixada de sous dels regidors (segueixen sense dir-nos quan els cau a final de mes), un reportatge fotogràfic de la Festa Major i les fotos de cadascun dels regidors del nou consistori on, per cert, els de l'oposició queden una mica arraconadets, pobres. Després hi ha un espai perquè els diferents grups polítics s'esplaïn i a l'última pàgina els sobrava un espai i m'hi han plantat les farmàcies de guàrdia.

Total, que les formes són importants. D'acord que el Casa de la Vila sempre havia estat l'altaveu del govern, però que sigui també l'altaveu pagat per tots els ciutadans d'un partit polític... doncs home...

divendres, 9 de novembre del 2007

Ratafia Forever

Benvolguts i benvolgudes lectors i lectores del bloc (ui, que "iniciativavolenc" ens ha quedat això): els membres de l´Escamot, amb la vocació cultural-festiva-etílica que sempre ens ha caracteritzat, us fem saber que entre els dies 8 i 11 de novembre s´està celebrant a Sta. Coloma de Farners la Fira de la Ratafia, beguda espirituosa per la qual sentim especial devoció.

Ja ho sabeu. Ara només ens resta pressionar per a què a Caldes s´acabin celebrant les Jornades de les Flors del Remei. A veure si el nostre benvolgut regidor de cultura, assidu lector del bloc, pren nota.

Salut, ratafia, flors i VISCA RAT-PENAT!!!!!!

dimecres, 7 de novembre del 2007

Les tardes amb PepeLu


Les notícies volen... i els rat-penats sabem que un regidor de PSC ha sol·licitat plegar. Sabeu de qui parlem, oi? I el dibuix és per despistar una mica al personal...

dijous, 1 de novembre del 2007

LA CORT DEL REI ASPAR ESPATLLA

Vetuaquí que en un país molt llunyà vivia un rei que es deia Aspar Espatlla, descedent de la familia Reixes de tota la vida. Ell tenia tot allò que un rei podia desitjar: castells, princeses, terres, poder, plebeus, exércits i moltes riqueses, però el nostre rei estava molt trist. Es despertava trist i se n'anava a dormir encara més trist. I això era dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes, any rere any.
Els millors metges de la ciutat l'havien visitat però no li trobaven cap remei a la seva tristesa. Un d'ells li va dir que ocupés el seu temps en fer coses pels altres, que això el faria més feliç. Així doncs, el nostre rei va pensar que si muntava una Festa Major pels seus plebeus, aquests es divertirien i ell seria una mica més feliç. Però aquesta felicitat només li va durar 5 dies, passats els quals va tornar la seva tristesa. Ell va compendre que no podia estar tot l'any fent festes perquè l'economia del seu reialme se'n ressentiria.
Així que el nostre infeliç rei Aspar Espatlla va decidir sortir a cercar allò que el fés feliç. Va sortir del seu país, camina que caminaràs, va travessar rius cabalosos, boscos tancats, camins enrerits i deserts calorosos buscant aquella felicitat que tan desitjava. I heus aquí que un dia mentre descansava en un prat va veure un gat amb un ordinador. El gat li va dir al rei que el veia trist. El rei Aspar Espatlla va quedar sorprés... aquell animal li estava parlant?
- Gat, com és que saps parlar? va preguntar el rei. Els gats no parlen; va afegir tot estranyat.
- El meu nom és DORAIMON i sóc un gat còsmic que si vols t'ajudarà; va contestar el gat. Seguidament en DORAIMON li va repetir - Què et passa? Tens una gran tristesa, oi?
- Sí, tens tota la raó no sóc feliç. Tinc castells, princeses, terres, poder, plebeus, exércits i moltes riqueses, però continuo estant trist. Vaig cercant la resposta a la meva tristesa per tot arreu i no trobo guariment; va dir el rei Aspar Espatlla.
- Si vols et puc ajudar, va dir DORAIMON. Sé el què et passa i tinc el remei que guarirà aquesta tristesa teva. Acosta't al meu ordinador i mira el que t'ensenyaré.

En DORAIMON va entrar a Internet i li va ensenyar les grans cases reials del països veïns.
- Mira amb atenció! li va dir. Totes les monarquies tenen una cort. Tú necessites una cort per al teu reialme. Una cort és un grup de persones que viuen a costa teva i que tot el dia t'adulen i et veneren. Riuen de totes les teves gràcies encara que no facin riure. Són una gran companyia. La teva cort et farà feliç per sempre.
- Moltes gràcies amic DORAIMON seràs recompensat amb el què vulguis; va dir el nostre rei ara amb un gran somriure d'orella a d'orella mentre pensava com ho faria per trobar la seva cort particular.
- Ara no cal; va dir el gat. Amb aquest somriure em conformo. Més endavant et demanaré un favor, però ara encara no és el moment de dir-t'ho.
El rei Aspar Espatlla es va acomiadar del gat còsmic i va refer el camí cap a la seves terres. Camina que caminaràs, va travessar deserts calorosos, camins enrerits, boscos tancats i rius cabalosos mentre pensava qui podria formar part de la seva CORT. Va pensar que faria una crida entre totes seves les entitats i plebeus de la seva ciutat. De tots ells n'escolliria 35 els que tinguéssin més currículum associatiu, es clar. També, va pensar fer uns estatuts per a la seva CORT, però no deixaria que ningú opinés perquè ell savia el què volia i savia què necessitava per ser un rei feliç tota la vida. Quina il·lusió havia posat el nostre rei en la seva CORT. Tanta era la il·lusió que fins i tot va voler donar-li un nom. Seria el consell de LA CULTURA en majúscules.
En arribar al seu reialme va convocar a totes les entitats i plebeus de la ciutat. Va exposar la seva idea i, ... endevineu què van dir les entitats i plebeus sobre LA CORT DEL REI ASPAR ESPATLLA.
[CONTINUARÀ o no?]