I LA ROSA DE ESPAÑA QUÈ?

No ho malinterpreteu. Els membres del gloriós Escamot del Rat-Penat estem molt lluny de ser fans de la cantant Rosa, aquella pobra semianalfabeta andalusa que va arribar a Eurovisió (en aquest sentit va ser precursora d'en Chikiliquatre) amb aquell lamentable "Europe's living a celebration" i que va tenir uns resultats només lleugerment superiors al descalabro de l'"Aquién maneha mi barca" de Remedios Amaya, el 1983. En canvi, sí sóm fans de la veritat, i ens emprenya tant que ens aixequin la camisa com que el nostre consistori cedeixi gratis un equipament municipal a una "cantanta" a qui anomenen "de España" i que ha fet més diners anunciant pastilles per aprimar que fent la que, en teoria, hauria de ser la seva feina.

Ens van aixecar la camisa. Resulta que, efectivament, el nostre consistori va cedir el pavelló del Bugarai a la Rosa de España durant una setmana perquè hi assagés una de les seves gires. La Rosa no només va utilitzar gratis un equipament pel qual qualsevol calderí hauria de pagar, sinó que a més a més hi va provocar diversos desperfectes (l'escenari aguantava massa pes i això va afectar el terra). En ser preguntat per tot plegat, l'aleshores regidor de Cultura i (ara, abans i sempre) propietari d'un conegut bar de la plaça que no és el Calidae va assegurar que el pavelló se cedia a canvi d'un concert de la cantant a Caldes.

Primer es va dir que l'actuació de la gran Rosa podria ser per la Festa Major. Moc! Després, els més malpensats vam pensar que segurament actuaria pocs dies abans de la campanya electoral (reeditant la mítica actuació de Danny Úbeda a Caldes poc abans de les eleccions del 2003). També: moc! En fi, que Rosa no ha actuat a Caldes, i ja us diem ara que tampoc hi actuarà, i que tot plegat quedarà com una nova ocasió en que l'Ajuntament de Caldes, i per ende, tot el poble, fa el préssec i queda com un drap brut i tothom se n'enfot a la cara i se'ns pixa i ens diu que plou i es que macagum tot ja!! Hi insistim. No tenim cap ganes que la Rosa de España llueixi el seu papizotisme per Caldes, però ens toca els collons que ens enredin. I també ens toquen els collons els transvassaments que diuen que no ho són, les molèsties del Ronaldinho (que deuen ser al fetge o al tabic nasal) i els partits que no volen el Bono de president del Congrés però que s'abstenen per no evitar que Bono sigui president del Congrés. A cagar!... i visca el Rat-Penat.

CARRER GENERAL BUMBUM

Rauds i veloços, els membres del gloriós Escamot del Rat-Penat tornem a l'arena per comentar l'actualitat calderina. Però com que els nostres polítics són uns avorrits i aquest poble no dóna per gaire més, ens veiem amb l'obligació de treure un tema d'aquells que tan podia sortir avui, com la setmana que vé, com d'aquí dos mesos. Tot i així, no deixa de ser un tema d'interès per als nostres convilatans i per a nosaltres mateixos, com no podia ser d'una altra manera.

Resulta que ja fa mesos, un grup d'esforçats ciutadans va endegar (bonito palabro) una iniciativa per canviar el nom del carrer Espartero per un altre de menys bel·licós. Resulta que l'interfecte, anomenat pomposament "Duc de la Victòria", o algo així, tenia el costum de bombardejar de tant en tant Barcelona perquè els catalanets ens estiguéssim callats. De fet, seva era la teoria que a Barcelona se l'havia de bombardejar cada cinquanta anys (els espanyols en porten uns quants de retard, vigileu!). En aquell moment van sortir diverses propostes per al nou nom del carrer, cap d'elles de l'agrat del govern regnant. Es veu que Marie Curie (per exemple) no era mereixedora de l'honor que si té en el nostre poble aquest desgraciat que es va carregar molts innocents un 3 de desembre de 1842 amb les bombes llançades des de la fortalesa de Montjuïc, on encara hi oneja la "rojigualda".

De mica en mica, per tant, la iniciativa va anar quedant en no-res per deixadesa dels nostres politiquets, que altra feina tenien anant a reunions dels municipis termals o tancant teatres. Els d'ara tampoc se'n salven. Porten quasi un any a la poltrona i no han estat capaços de canviar un parell de plaques de carrer. El suport popular el tindrien. El nostre també. I per això volem proposar que a partir d'ara oblidem l'Espartero i li dediquem el carrer a un altre gran militar: el general Boom Boom. Un militar de fireta, amb un cavall de cartró i una espasa de fusta. El protagonista d'una cançó infantil que va versionar la gran Trinca.

Companyia !! El general Bum Bum quan se'n va a la guerra

davant dels seus soldats fa tremolar la terra,

damunt del seu cavall, galopa que galopa,

damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró, aparteu les criatures,

el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra,

rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa

espanta els enemics i fins la gent de casa,

quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,

quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.

Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,

que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra,

rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.

EN WILLIAM DIU LA SEVA

Votar o no votar, aquesta és la qüestió:

si actua amb més noblesa qui suporta

fets i paraules d'ultratjants polítics,

o aquell que s'arma amb paperetes

i les diposita a l'urna per fingir que mana.

Votar, dormir: res més. I dir que s'acaben

amb un vot les tristors i els problemes

dels quals els polítics en són responsables,

és una fi que desitjar caldria

devotament. Votar, dormir. Dormir!...

qui sap si somiar!... Vet aquí el tràngol;

que en aquest vot anestesiat quins somnis

poden prevenir-nos, quan ja el vot

sigui dipositat?... Això ens detura:

aquest és el temor que dóna el votar

tan llarg patiment. Car ¿qui voldria

sofrir les burles i els menyspreus,

els tropells del tirà, les fuetades

que ens vénen del diputat, la inacabable

durada de la campanya, les insolències

de tots aquells que ens manen, i les guitzes

que el mèrit pacient rep dels indignes,

si un hom pot fer-los el compte

negant-se a entrar en el joc? Qui gosaria

votar en aquest parany tancat (sovint acte irreflexiu

del qual ja no et pots fer enrere),

si sabés de les maquinacions que els sufragats

ordeixen en els passadissos del poder,

si sabés que ell mateix, per mor de dipositar

el vot dins l'urna, està cavant el fossar

on el polític soterrarà la seva voluntat

podent així, fer i desfer al seu lliure arbitri

amb desvergonyiment i maldat fins a ofegar

la llibertat de decisió i l'intel·lecte del ciutadà?

Adaptació lliure de l'arxifamós monòleg de Hàmlet a l'obra "Hàmlet, príncep de Dinamarca" de William Shakespeare.

RESULTATS ELECTORALS

En "Josep" ens passa això per si hi ha alguna dada electoral que no us ha quedat clara.

Aquí hi trobareu els resultats de Caldes: http://www.soitu.es/elecciones/2008/generales/09/08/33.html

UNA VEGADA MÉS: GRÀCIES

Calderins, companys, seguidors d'aquest humil trosset del ciberespai: avui podem dir que el Rat-Penat ha guanyat les eleccions generals!!!! La nostra opció, que demanava (no ho oblidem, només a Caldes) el vot nul, ha obtingut 50 adhesions. Com que el sistema amaga sistemàticament el contingut d'aquests vots nuls per silenciar opcions com la nostra, no tenim manera de saber quanta gent va votar amb paperetes del Rat-Penat. Per tant, ens atribuïm tot el vot nul i punt. O no s'atribueixen els partits seriosos l'abstenció, el vot el blanc o el vot nul quan els convé? Doncs nosaltres fem el mateix.

Ara bé, aquests grans resultats no han d'amagar una realitat. Respecte a les eleccions muncipals del 2007 (que en tot cas no són comparables a aquests comicis) el vot nul ha baixat a Caldes d'un 25% (de 67 a 50). De tota manera, ho considerem un bon resultat tenint en compte la forta bipolarització de la campanya (vam demanar sense èxit participar en els cara a cara), les crides al vot útil (que especialment a nosaltres ens fan molt de mal) i el ninguneig injust dels mitjans de comunicació de masses. Hem tret més vots a Caldes que, per exemple, Ciutadans (37), la Rosa Díez (8), el Partit Antitaurí (22), Alternativa Motor y Deporte (7), la Falange (2) i Democracia Nacional (3) entre d'altres.

El nostre insignificant descens respecte de les municipals no és comparable als problemes que tenen els partits tradicionals. ERC ha perdut la meitat dels vots respecte del 2007 i el PSC s'ha de plantejar com pot ser que a les municipals tragués 1.351 i ara n'hagi tret fins a 3.550. Alguna cosa els passa, no creuen? Al revés passa a CiU, que en va treure 2.060 a les municipals i 1.638 ara. Serà més candidat en Tarruell que en Duran? El PP ha pujat de 500 a 1.189. I és que ja ho diem, les municipals i les espanyoles no són comparables. Per la nostra banda, continuarem treballant per a la inestabilitat de les institucions i la dels seus representants legítims.

Salut, vot inútil i Visca el Rat-Penat!

EL RAT-PENAT AL CONGRÉS ESPANYOL!

L'Escamot del Rat-Penat ha decidit presentar-se a les eleccions a la presidència de l'estat espanyol. I com és ja una costum, ho fa sense haver legalitzat cap partit polític ni haver-se sotmès als capricis de la junta electoral. D'haver-ho fet, de ben segur que els Grandes Marlaskas, Garzons i demés hi haguessin trobat alguna objecció.

El rat-penat és un vot nul per queixar-se del ridícul que fan cada dia els polítics. És un vot nul per als que n'estan farts de debats en que no es fa ni una sola proposta electoral, farts d'expresidents amb l'únic argument de l'insult barat, farts de candidates que utilitzen el seu embaràs i de candidats que exhibeixen convalescència. Un vot nul per als que no volen veure ni en pintura els increïbles homes ocell però que també desconfien dels somriures sempiterns. En definitiva, és un vot nul per dir als que remenen el bacallà que foten un tuf que se sent des d'aquí!. I també és un vot nul per, entre tots, fotre'ns un panxó de riure.

Considerem que la nostra és una llista completa, ponderada, paritària i que satisfà les expectatives de les nostres bases. Anem a totes amb el nostre candidat i la única raó per la qual no ens presentem al Senat és que ni tant sols aquest escamot és capaç de trobar cap gràcia a la despesa que genera cada any aquesta institució que serveix exactament per a res.

Si voteu nul, descarregueu-vos la papereta adjunta i voteu Rat-Penat!