L'ALCALDE JA ÉS QUASI UN HOME

Diuen que no s'és una persona de profit fins que no s'ha escrit un llibre, s'ha plantat un abre i s'ha tingut un fill. El nostre benvolgut alcalde ens va presentar, el passat Sant Jordi, el seu llibre "La Diversitat Incòmoda: democràcia i pluralisme nacional a Europa", que repartia en plena precampanya de les municipals. No sabem si té fills (en principi, reconeguts no) però potser ja no li caldrà, tenint en compte que en les darreres setmanes el consistori que ell dirigeix ha plantat 44 arbres i això, a banda de tots els pins que deu haver plantat al llarg de la seva vida, són molts arbres. Potser ja són suficients per ser un home fet i dret (44 arbres=1 fill, per exemple).

El tema és que quan van arribar a l'alcaldia, els d'Esquerra es van adonar que a Caldes hi havia tot de forats d'arbres on no hi havia arbres. Els 44 que han plantat ara són una mica més de la meitat dels que faltaven. De mica en mica aniran posant-los tots. La conclusió és que, cony, a Caldes faltaven molts arbres. Potser tot el tema del canvi climàtic era culpa nostra, pels pocs arbres que teníem... Potser ara ens convertirem en el pulmó verd que necessita el planeta... qui sap...

ODA A ESPANYA

Companys, els espanyols estan en campanya electoral. I tant si ens agrada com si no, i fins que l'ONU, la Unió Europea i els ianquis diguin el contrari, nosaltres també. Total, que ens toca elegir qui ens donarà pel sac durant els propers quatre anys. Tenim dues opcions: la vaselina ben fregadeta amb dos ditets i petonet a la nuca del PSOE o l'encalçamenta salvatge de cara a la paret del PP. Formats diferents. Resultat idèntic.

Més enllà de consideracions sobre el tracte que ens dispensen i a l'espera de saber què ens depararan aquests quinze dies, durant la precampanya ha quedat clara la decadència de la classe política hispànica. Res de grans ideologies. Ni tant sols d'idees. Diners cantants i sonants a canvi de vots (ajudes per compra de pisos, retorns de l'IRPF...), excitament dels instints primaris ("conflicte" lingüísitc, il·legalització de partits polítics contrària a la legalitat internacional...); desqualificació barata (Felipe González va dir que Rajoy es tragués els fideus de la boca quan parlés!), i un llarg etcètera de despropòsits orientats a que la gent posi el paperet a dins la urna.

I tot això, a Espanya. Aquell pais que últimament s'ha alineat amb grans potències internacionals com Romania, Bulgària o Xipre oposant-se a la independència de Kosovo. Tot plegat perquè, veient què passa al món i mirant el que té a casa, li ha quedat un culet que no hi entraria ni un pèsol. Un pais que ha aconseguit que els nacionalistes serbis més radicals, els partidaris de criminals de guerra com Slobodan Milosevic, exhibeixin banderes espanyoles. I se n'enorgulleixen! Doncs el qui guanyi els debats moderats per dos catalans (Manuel Campo Vidal i Olga Viza) governarà aquest pais. I és possible que ho faci amb el suport dels botiflers de sempre (els que diuen que ara, 300 anys després, ens respectaran) i els de nova fornada (els que volen un pais de primera). I si aquests no els donen suport, doncs tranquils, que ho faran els bascos traient-ne, segur, un rèdit bastant més alt del que haguessin tret els catalanets.

Total, que l'Escamot del Rat-Penat, que no se sent seves aquestes eleccions, anirà a votar. Però ho farà a la seva manera. Us mantindrem informats.

TORNA EL CONCURS

El forat negre cultural en que els anteriors governants van convertir la nostra preuada vila ja no és tal. Tampoc podem afirmar cofois que hem assolit la vitalitat que, en condicions normals, hauria de tenir un municipi de les nostres característiques, però almenys ens acostem, de mica en mica, als estàndards d'abans d'en Josep Lluís, que va aconseguir regnar en el desert.

Aquest cap de setmana ha tornat el Concurs de Teatre Amateur del Centre Democràtic. L'any passat no es va celebrar a causa del desprendiment d'un tros de sostre de la sala, fet que va desembocar en una mena de Nit dels Vidres Trencats, només que en aquesta ocasió els vidres eren els dels teatres i espais culturals no gestionats directament pel poder. El concurs ha tornat, a l'exili, com a homenatge a en Carles Costas, president del Centre fins no fa gaire.

Mentrestant, la junta del Centre, que va fer de la necessitat virtut i des del principi va mercadejar el seu patrimoni a canvi de dret de cuixa en el futur teatre-auditori, continua negociant amb l'Ajuntament. De moment, ni rastre del nou equipament en els pressupostos municipals. Sembla que la cosa va per llarg i, per tant, mentre durin les obres al Casino, la cosa continuarà sent precària, fruit de la gran gestió cultural dels darrers anys.

CALDES 3000 dC

LA MONTSE PLEGA

La notícia avançada fa unes setmanes per l'Escamot del Rat-Penat es va fer finalment oficial aquest dimarts. La Montse ens plega. Sí nens, i amb ella s'acaba tota una generació de polítics locals i comença, ja ho veureu, una guerra sagnant al PSC calderí. Com se sol dir, s'ha obert el meló successori i la Montse Coll afila els ganivets. L'exalcaldessa (què carai, l'Alcaldessa. Per nosaltres sempre serà l'Alcaldessa, amb majúscules!) farà efectiva la seva dimissió en el proper ple municipal.

És la segona dimissió en el PSC local des de l'inici de la legislatura (ja ha plegat el 50% del grup municipal). Es podria dir que el PSC de Caldes s'està desfent com un terròs de sucre, però no, perquè si fos així, el gust que deixaria seria dolç i, en canvi, deixa el gust amarg de la derrota. Perquè tot plegat fa olor de poques ganes d'haver d'estar-se a l'oposició papant mosques. Ni tant sols el caramelet de la Diputació ha evitat que la Montse deixi tirats els seus companys a les besseroles de la legislatura.

Ens deixa, per tant, una part de la història d'aquesta malmesa vil·la termal. Una política independent (de la resta de secció local del seu partit), polifacètica (en la capacitat de fer-se pentinats diferents, veure fotos), generosa (a l'hora de pagar indemnitzacions milionàries per la pedrera i estalviar impostos al golf) i emprenedora (montant negocis com l'associació de municipis termals per poder viatjar pagant el poble). Domènech va arribar a l'alcaldia el 1989 per la dimissió d'en Miquel Puig. Va deixar-la el 1991 per deixar lloc a Manel Garcia (i evitar així que governés CiU, que tenia més vots) i hi va tornar el 1992 fins el 1995, en que va tornar a perdre les eleccions. Va recuperar la poltrona consistorial el 1999 (les primeres eleccions que guanyava com a candidata) i s'hi va estar fins el 2007. Durant aquests anys ha tingut temps de fer coses bones: el Museu Thermàlia, el Centre Cívic, les places Lluís Companys i Lluís Artigas i el parc de l'Ametller, entre d'altres. Però també de desastroses: el tema del camp de golf, Can Valls, el fallit zoo de Torre Marimon, deixar el poble sense teatres, etcètera.

Des de l'Escamot del Rat-Penat, no podem fer més que lamentar tant sonada pèrdua per a la política local i anunciar que ja no podrem fer l'entrevista dels blogaires que li vam proposar fa setmanes en un e-mail del qual no hem rebut resposta. La Montse ha plegat, Visca la Montse! (la que vé!).

LA PLAÇA VULCANO I EL CARRER ASENSI ZHEN

Els nostres estimats dignataris van presentar en societat aquest dimecres la proposta de remodelació de la plaça de l'Església i el carrer Asensi Vega. La idea és acabar de decidir la cosa obrint un procés participatiu perquè la gent hi pugui dir la seva, que vé a ser el mateix que criticar-ho al bar amb la diferència que a davant hi tens un tècnic o un regidor. De tota manera, ja han avisat que a l'hora d'aplicar les propostes primarà el criteri tècnic. O sigui que ja ens podem anar oblidant de fotre-hi una mena de Linia Maginot (noti's la provocació als fans del wikipedia que ronden per aquí) que separi el Rosset del Gaudim.

Perquè la gent hi pugui participar, han penjat el projecte inicial en uns plafons a l'Ajuntament i a internet. Ho podeu consultar a http://www.caldesdemontbui.cat/doc/ProjectePlEsgl%E9sia.pps . Tampoc us penseu que és un prodigi d'imaginació. Vé a ser el mateix que hi ha a tot el nucli antic, només que en comptes de pedra de Sant Vicenç hi haurà "llosa vulcano" i "llosa zhen" (vés a saber, igual és el mateix però amb un nom més trendy). I la resta, lo típic, uns quants bancs, unes quantes faroles i alguna paperera. Res que satisfaci la majoria dels nostres internautes, que en l'enquesta anterior van declarar que la plaça de l'Església estaria millor sense l'església.

Salut, desamortització de Mendizábal i Visca el Rat-Penat!

ELS PRIMERS PRESSUPOSTOS

Pocs dies abans que el circ Tonelli arribés a la nostra població, el Ple de l'Ajuntament va aprovar els pressupostos per al 2008. Els pressupostos, aquella eina que tenen els governants per convertir els ingressos municipals en projectes recollits en el programa electoral. Doncs bé, res de nou sota el sol. Després d'anys predicant que el capítol 1 estava massa inflat, va i els d'ERC l'inflen una mica més. A veure si rebentarà! En el capítol de Despeses Corrents continuen amb el que feien els d'abans: vendre duros a quatre pessetes dient que es retallen partides però que es donaran més serveis.

En les inversions, res que no estigués ja previst: les obres d'urbanització de Can Maspons, la pujada d'aigua a El Farell o la compra de terreny pel CEIP El Calderí. Clar que, no ens hauria d'estranyar, tot just estem en el primer any de legislatura. En queden tres per arribar a l'últim, el de les inauguracions.

De tota manera, haurem de convènce'ns que es tracta d'uns bons pressupostos, a jutjar per les excuses que va trobar l'oposició per votar-hi en contra. Primer de tot, el PSC va dir que eren uns pressupostos continuïstes. Dic jo que, si els trobaven continuïstes, hi havien d'estar d'acord per força no? A més, resulta que els van deixar poc temps per estudiar-los. Jo aquesta excusa la vaig fer servir per evitar que la Marginet em suspengués filosofia. Li vaig dir que no havia tingut temps per estudiar. I clar, em va suspendre. Doncs això...