33 HOMES SENSE PIETAT

Lluny d’apaivagar-se, la tensió en el sí convergent continua pujant enters. Els 33, que van votar en contra que el candidat de CiU a les municipals fos l’Òscar Serra Candidat, s’han constituït en grup de pressió i estan disposats a tot per demostrar que ells tenen raó i tots els altres estan més equivocats que l’Stark, en De Bleeckere, l’Obrevo i en Frisk dins la ment malalta d’en Mourinho. La missió és desacreditar la llista dels neocons de CiU encara que sigui a costa que els regionalistes conservadors perdin les eleccions. Els estan fent la campanya a en Solé i la Coll i ells contents perquè, tal i com van els seus partits a nivell nacional, esperaven baixar en aquestes eleccions i, en canvi, ara s’ho miren tot amb més optimisme que un culer davant la tornada de les semifinals de la Xampions.

Els 33 han iniciat una interessantíssima sèrie d’articles al setmanari local sota el títol: “Aquest no és el nostre candidat”. Tots sabem que el Montbui està més moribund que el Real Madrid a la portuguesa, però coincidirem en el fet que publicar una carta al setmanari és apujar el to respecte als comentaris més o menys agressius abocats en aquest humil bloc. En la primera part de la sèrie d’articles, de final més incert que “Lost”, els 33 expliquen el que tots ja més o menys sabíem i exposen els 3 motius pels quals no consideren l’Òscar Serra Candidat el seu candidat. 1: Mala praxis. 2: Joc brut i 3: No l’ha escollit la majoria de la secció local. Tres motius que, com podeu comprovar, vindrien a ser exactament el mateix... Total, que aquest primer episodi ens ha deixat una mica freds als que esperàvem més sang i fetge que a “Espartacus”. Però no correm, esperem a veure què ens ofereix aquest “Grup de militants de CDC” –que així firmen- en el segon capítol d’aquesta sit-com.

Això sí, els 33 no s’estan de dir que volen “el millor per CiU a Caldes”. Una declaració d’intencions que cau pel seu propi pes quan són ells mateixos els que insisteixen a demanar al candidat que mostri el seu títol de Dret (si l’Obama va haver d’ensenyar el seu certificat de naixement, tot és possible). Als de CiU la merda ja els arriba fins més amunt dels genolls i, a l’altra banda de la plaça, els suposadamentindependentistes es fan un tip de riure. La crispació va en augment i la presentació de l’Òscar Serra Candidat com a candidat no en va estar exempta. Va haver-hi alguna queixa d’algun disconforme que va ser silenciada pels presents. Lleig. En fi, que tots plegats hauríem de tenir clar que els partits polítics són les entitats menys democràtiques després de l’Església Catòlica, o sigui que el que ha passat a CiU de Caldes no ens hauria d’estranyar. Ja tenim ganes que sigui divendres que ve: el Barça ja serà finalista de la Xampions i podrem degustar la segona part de “Aquest no és el nostre candidat”. Quins nerviiiis...