Aquest Sant Jordi hem pogut comprovar que qualsevol pot fer un llibre.
Alguns fins hi tot s’han cregut en possessió d’unes preteses essències calderines. Però jo us donaré la veritable recepta per destil·lar les autentiques essències calderines. Un elixir per atacar la desídia crònica que s’ha instal·lat al nostre municipi.
En una palangana mitjana (que no sigui dels xinos) poseu-hi:
Un pèl dels collons del Remisses
Un capellà del Modesto
Un badall de l’Amat
Una borla de la bandera de la Facultat
La gota de suor del Quimet Sopes, d’un dia que diu que va treballar
Un bri del cinisme urbanístic-especulatiu dels balnearis
La borra del melic del Sidro del Remei
Un retall del xandall de les olímpiques
Un rínxol tenyit de la Lloca
Un gotet d’aigua de la riera
El somriure del Coral
Un pet del senyor Campos
Un picarol del cavall del Roma
Una llàgrima del Bonora
Un cabell blanc del Genis Pujol, tallat amb les tisores del Sastre de la Bretxa
El fòssil d’un cagarro del Raimundo
Una gota de suor dels mitjons del Santi Navarro
Una agulla despuntada del Tapisser
Una mica de teoria de l’Edilbert
Un trosset de la pell del bombo del Santi Figuls
Un pèl del bigoti de foca del Junco
Un tros de guix del sostre del teatre del Centre
Una gota de Flors del Remei
El fragment d’una llamborda del carrer Major
Una mica de caspa d’un soci del Casino (qualsevol)
Una arandela del camió del Maynou
Un gall de l’Hernan Missaire
Un bri de gespa del camp de golf
Una sacarina de l’Agustin
Una fotografia del que queda del Casc Antic
Remenar-ho finimil vegades amb la sigala del Tarruell i posar-ho en una ampolla de gasosa Safont.
Abans d’utilitzar-ho s’ha d’escalfar cinc minuts a la Font del Lleó.
No falla i té poques contraindicacions.
Samarruga de Lapunta
