RACÓ POÈTIC

L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA

Johan Saltat Papa-7

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu el de manifasser:
-emprenya que emprenyaràs
i els sociates fan miques,
i d'aquesta tanda cinc regidors ha tret.
De fer sofàs a repapar-se a la taula;
si ho vols, d'aquesta quedaran a bon cobert.
I caminen de pla-
damunt els seus opositors de mantega.

I els manyans oh, els de les reixes!
De xerrar mai no es cansen:
Xerra que xerraràs i no s'embruten els dits;
però fan unes entitats i unes actuacions que m'encanten
ja que rutllen a batzegades.
Fent-nos perdre les nits.
I són homes cepats
encara que no s'ho treballin.

I a la Unió? Oh, el d'assessor!
Tota Brussel·les se n'enjoia
car la foten amb ressò
i es diu si neix un batlle cada cop que donen
-un batlle cua de palla, sens humor pertot.
Entrats a la casa gran, tot el corral ronden:
veiéssiu els funcionaris
com els duen sabó!

I encara hi ha un ofici
que és ofici de joia, vendre al carreret:
si no pralen abans, no venen una safata,
si la conversa és bella fan el pacte concret:
un pacte que hom veu nostre
mentre feien hi cantaven:
tots porten gran galleda
d'aigua calda a pleret.

I encara més
si us deia l'ofici de manefla:
de manefla que en sap
i semblen porucs.
El mateix fan un cafè com un gran museu
- si ho volen
sense escales
trepen al capdamunt;
fan també grans teatres que ho veu la mar de lluny
- I al museu les pedretes de la serralada,
i els comerços
i els snobs
i les titelles a punt...
Van en cos de camisa per ser gent desenfeinada!
Oh, projectes que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!