RACÓ POÈTIC: La Montse Cega

de Joan Maragall








Topant de cap en una i altra urna
avançant d'esma pel camí del pacte,
se'n ve la Montse tota sola. És cega.
D'un cop de vots llançat amb massa traça,
un Solé va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un Tarru: la Montse és cega.

Ve a abeurar-se al poder com ans solia,
més no fa el pacte ferm d'altres vegades
ni amb sos companys, no; ve tota sola.
Sos companys, per les places, per les termes,
en els silencis dels sopars i les postres,
fan dringar els seus vots, mentres calculen
el pacte fet a l'atzar. Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada urna
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a la menjadora, i beu calmosa.
Pilla poc, sense gaire esma. Després aixeca
al cel, enorme, l'estarracada testa
amb un gran gesto tràgic; parpalleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum cap al carrer Barcelona,
vacil.lant pels carrers de Caldes,
brandant llànguidament els resultats.