LA MONTSE PLEGA

La notícia avançada fa unes setmanes per l'Escamot del Rat-Penat es va fer finalment oficial aquest dimarts. La Montse ens plega. Sí nens, i amb ella s'acaba tota una generació de polítics locals i comença, ja ho veureu, una guerra sagnant al PSC calderí. Com se sol dir, s'ha obert el meló successori i la Montse Coll afila els ganivets. L'exalcaldessa (què carai, l'Alcaldessa. Per nosaltres sempre serà l'Alcaldessa, amb majúscules!) farà efectiva la seva dimissió en el proper ple municipal.

És la segona dimissió en el PSC local des de l'inici de la legislatura (ja ha plegat el 50% del grup municipal). Es podria dir que el PSC de Caldes s'està desfent com un terròs de sucre, però no, perquè si fos així, el gust que deixaria seria dolç i, en canvi, deixa el gust amarg de la derrota. Perquè tot plegat fa olor de poques ganes d'haver d'estar-se a l'oposició papant mosques. Ni tant sols el caramelet de la Diputació ha evitat que la Montse deixi tirats els seus companys a les besseroles de la legislatura.

Ens deixa, per tant, una part de la història d'aquesta malmesa vil·la termal. Una política independent (de la resta de secció local del seu partit), polifacètica (en la capacitat de fer-se pentinats diferents, veure fotos), generosa (a l'hora de pagar indemnitzacions milionàries per la pedrera i estalviar impostos al golf) i emprenedora (montant negocis com l'associació de municipis termals per poder viatjar pagant el poble). Domènech va arribar a l'alcaldia el 1989 per la dimissió d'en Miquel Puig. Va deixar-la el 1991 per deixar lloc a Manel Garcia (i evitar així que governés CiU, que tenia més vots) i hi va tornar el 1992 fins el 1995, en que va tornar a perdre les eleccions. Va recuperar la poltrona consistorial el 1999 (les primeres eleccions que guanyava com a candidata) i s'hi va estar fins el 2007. Durant aquests anys ha tingut temps de fer coses bones: el Museu Thermàlia, el Centre Cívic, les places Lluís Companys i Lluís Artigas i el parc de l'Ametller, entre d'altres. Però també de desastroses: el tema del camp de golf, Can Valls, el fallit zoo de Torre Marimon, deixar el poble sense teatres, etcètera.

Des de l'Escamot del Rat-Penat, no podem fer més que lamentar tant sonada pèrdua per a la política local i anunciar que ja no podrem fer l'entrevista dels blogaires que li vam proposar fa setmanes en un e-mail del qual no hem rebut resposta. La Montse ha plegat, Visca la Montse! (la que vé!).