Companys, els espanyols estan en campanya electoral. I tant si ens agrada com si no, i fins que l'ONU, la Unió Europea i els ianquis diguin el contrari, nosaltres també. Total, que ens toca elegir qui ens donarà pel sac durant els propers quatre anys. Tenim dues opcions: la vaselina ben fregadeta amb dos ditets i petonet a la nuca del PSOE o l'encalçamenta salvatge de cara a la paret del PP. Formats diferents. Resultat idèntic.
Més enllà de consideracions sobre el tracte que ens dispensen i a l'espera de saber què ens depararan aquests quinze dies, durant la precampanya ha quedat clara la decadència de la classe política hispànica. Res de grans ideologies. Ni tant sols d'idees. Diners cantants i sonants a canvi de vots (ajudes per compra de pisos, retorns de l'IRPF...), excitament dels instints primaris ("conflicte" lingüísitc, il·legalització de partits polítics contrària a la legalitat internacional...); desqualificació barata (Felipe González va dir que Rajoy es tragués els fideus de la boca quan parlés!), i un llarg etcètera de despropòsits orientats a que la gent posi el paperet a dins la urna.
I tot això, a Espanya. Aquell pais que últimament s'ha alineat amb grans potències internacionals com Romania, Bulgària o Xipre oposant-se a la independència de Kosovo. Tot plegat perquè, veient què passa al món i mirant el que té a casa, li ha quedat un culet que no hi entraria ni un pèsol. Un pais que ha aconseguit que els nacionalistes serbis més radicals, els partidaris de criminals de guerra com Slobodan Milosevic, exhibeixin banderes espanyoles. I se n'enorgulleixen! Doncs el qui guanyi els debats moderats per dos catalans (Manuel Campo Vidal i Olga Viza) governarà aquest pais. I és possible que ho faci amb el suport dels botiflers de sempre (els que diuen que ara, 300 anys després, ens respectaran) i els de nova fornada (els que volen un pais de primera). I si aquests no els donen suport, doncs tranquils, que ho faran els bascos traient-ne, segur, un rèdit bastant més alt del que haguessin tret els catalanets.
Total, que l'Escamot del Rat-Penat, que no se sent seves aquestes eleccions, anirà a votar. Però ho farà a la seva manera. Us mantindrem informats.
4 comentaris:
"Los demócratas de toda la vida" espanyols no reconeixen la decisió d´un parlament sobirà...no sé de què ens escandalitzem. Tota la vida hi ha hagut putes barates, malalties infeccioses i espanyols "demócratas". I ara, vénen els regionalistes de CiU i ens diuen que sí, que ara ens respectaran. Jo no vull que em respectin! Jo vull que fotin el camp de casa nostra d´una vegada!
Passen els anys i res no canvia...
La solució, com no, independència!
vols dir?
i amb quin tipus de govern?
Cony! el govern que decidim nosaltres democràticament.
Primer independència. Després ja decidirem si som de dretes, d´esquerres, o del mig.
L´únic segur és q ser espanyols és un negoci ruinós, a part de q no me´n sento...
Publica un comentari a l'entrada