EL VIA CRUCIS DELS CANDIDATS

En aquests dies de passió i abstinència a l’Escamot del Rat-Penat no ens estem de res, ans al contrari. Però sí que aprofitem per reflexionar profundament sobre la vida gràcies a la influència d’algunes substàncies gens recomanables. En aquestes condicions, se’ns ha acudit que el tràngol que ha de passar cadascun dels nostres candidats a les eleccions municipals té molt a veure amb el que “celebrem” aquests dies. Heus aquí, doncs, el Via Crucis dels Polítics:

Primera Estació – La direcció el proposa – La cosa es resol en un lloc discret amb alguna beguda davant. El proposant lloa les virtuts del proposat i aquest no pot evitar un cert augment de l’amor propi.

Segona Estació – El candidat no és l’únic – Com que sempre hi ha vàries persones que opten a ser número 1 és normal que corrin noms alternatius. Aleshores, el candidat passa per uns moments de dubte. “Al final no em voldran”, pensa.

Tercera Estació – Investidura – Ni rumors ni punyetes, l’aparell ja ha decidit i el candidat és coronat com a tal amb tots els honors. El partit s’hi atrinxera al darrere.

Quarta Estació – El vot en contra – Passa a les millors famílies, els que han estat rebutjats es reboten i monten una mica el pollo. Tot plegat: foc d’encenalls.

Cinquena Estació – La direcció confirma – El soroll dels repudiats s’acaba apagant sota la vara del que realment mana, sigui qui sigui. El candidat passeja pel carrer somrient i parla amb la gent, es comença a vendre.

Sisena Estació – Jove Padawan – El candidat recorre la comarca perquè els diversos assessors del partit li expliquin de quin mal ha de morir. I a ell comença a agafar-li mal de panxa.

Setena Estació – Draps Bruts – Els repudiats no han desaparegut i comencen a escampar merda sobre el candidat. Els altres partits s’hi afegeixen amb fruïció i la cosa acaba fent una pudor que espanta. El candidat té dues opcions: negar la major o admetre alguns pecadets venials...

Vuitena Estació – El primer cartell – El foten esperar fins les dotze de la nit per encolar un paperot amb la seva foto i penjar-lo en una paret. Vès si no ho podrien fer a les dotze dle migdia i després anar-se’n junts a fer el vermut...

Novena Estació – Globus i petons – Diumenge al migdia toca repartir gadgets del partit entre petits i grans, fer magarrufes, prometre millores i fer cara de pal quan algún dissident l’insulta.

Desena Estació – El Debat – La realitat és massa complexa per resumir-la en els temps encorsetats d’un debat i el candidat s’atabala i se’n va a casa amb la sensació que el seu discurs no ha calat.

Onzena Estació – El míting – Confetti, música a tot drap i iaies fent-li petons. Quan ha arribat a l’estrada el candidat està tant agobiat que ja no recorda què ha de dir, i torna a casa amb la sensació que el seu discurs no s’ha entès. Tant li fa, l’han aplaudit igualment.

Dotzena Estació – Vot entre flaixos – El candidat porta la papereta de casa i sempre es troba un president de taula caracul que no la hi deixa posar a la urna. I es que el president de mesa també vol el seu minut de glòria...

Tretzena Estació – Cagarrines – Les urnes estan tancades i el recompte ha començat. El pànic comença quan algú comenta que aquell del partit de tota la vida, aquell que té carnet des de fa quaranta anys, avui no ha anat a votar.

Catorzena Estació – El discurs de sempre – És tard i fa son. Els resultats ja són públics i el candidat es presenta davant dels “seus” per dir que ha guanyat, hagi passat el que hagi passat. Tant li fa: entre bambalines, l’executiva l’espera per tallar-li el coll, hagi passat el que hagi passat.