PASSI-HO BÉ!

Benvolguts ratpenaddictes:
Després de sis mesos de tabola i befa ininterrompuda, els membres del gloriós Escamot del Rat-Penat hem decidit aturar la nostra activitat de manera unilateral i indefinida. Ha arribat la caloreta i, com que no tenim aire condicionat a casa i els ordinadors s’escalfen de seguida, hem pensat que estarem millor a la piscina o a la terrassa del Cana fent unes clares o uns anissos taronja. Ja feia unes quantes setmanes que la mandra ens consumia i que el sol fet de prémer el botó de “Publicar un Comentari” ens suposava un esforç suplementari inadmissible. Ens retirem, doncs, a la nostra apartada cova, on s’està fresquet i s’hi sent constantment un sorollet de degoteig d’aigua que dóna un rotllo zen que riu-te’n tu dels palaus de massatge orientals amb final feliç, els quals coneixem com el palmell de la nostra mà.

Ha estat mig any intens, amb regidors escampant la merda de dins del govern, alçaments gens democràtics en seccions locals, indignats i resultats electorals de “mear y no echar gota”. Durant aquest temps hem indagat pels racons, hem regirat la xarxa i hem fet el tafaner de mala manera per treure les vergonyes dels qui manen i els que s’hi oposen. Hem de dir que no ens hem portat gaire bé... No hi ha hagut massa esperit constructiu en tot el que hem fet... Perquè s’entengui: no teníem cap intenció de deixar presoners. La nostra indissimulada irresponsabilitat ens ha permès traspassar línies que d’altres, més assenyats, no creuarien. Aquest ha estat el nostre fet diferencial.

De tota manera, no us cregueu que només han rebut els polítics. Nosaltres també ens hem emportat alguna que altra pulla, com quan l’alcalde va parlar de la banalització de la política per la via anònima i digital; o amb la campanya gens reca-tada per intentar desacreditar-nos dient que donàvem suport a ERC i que anàvem en contra d’unes sigles en concret (clar que, els d’aquestes sigles en concret també van amenaçar de denunciar un Setmanari local si publicava la segona part d’una carta al director en que un grup de militants criticava la manera “especial” que havien utilitzat per elegir el candidat...).

L’atenció que hem rebut no ha estat només mèrit nostre. Ves no sigui un símptoma de l’estat del panorama mediàtica calderí (la tele que paguem ens explica que bonic que és Granollers, la ràdio no ens acaba d’explicar gran cosa i el Montbui s’ha convertit en la prèvia del full de la vila, que surt cada quan pot explicant notícies de fa no se sap quan...). En tot això potser caldria fer-hi alguna cosa perquè la fortalesa dels mitjans demostra el bon estat d’una democràcia i, en temps de majoria absoluta, potser seran més necessaris que mai...

Com deia el replicant: hem vist coses que mai creuríeu, polítics asseguts a terra en assemblees creades en contra dels polítics; partits que no fa tant governaven mirant la ciutadania per sobre l’espatlla i que ara han quedat reduïts a la mínima expressió; jornades de portes obertes en edificis sense mobles perquè, per llei, no podien ser inaugurats... I ara, és hora de morir. Bueno morir morir... No descarteu res... És possible que d’aquí a un temps se’ns desperti el cuquet i tornem per escriure quatre tonteries... Ja sabeu per experiència que ara diem una cosa i que després en fem una altra i que el que avui és blanc demà és de color de gos com fuig... Això sí, durant la nostra absència, si voleu, podeu atansar-vos a la font del Lleó i observar el menut Rat-Penat que reposa damunt l’escut. Potser, si el mireu fixament una estona, decideix explicar-vos l’última xafarderia que ronda pel poble. Qui sap...

Salut, feu totes les maldats possibles, i Visca l’Escamot del Rat-Penat!