FESTA MAJOR 2008

Delaguard de nou!
L´Escamot del Rat-Penat us desitja una bona, alcohòlica, sexual i desmesurada Festa Major. Potser no taaaan desmesurada com l´envelat d´enguany, però que s´hi acosti.
Penseu que el nostre benvolgut consistori ha llençat la casa per la finestra: apart de la nau espacial que ha aterrat al pàrking de l´Angelina, porten l´orquestra Maravella (uns 12.000 "pepinus" pel cap baix).
Però com que estem en temps de crisi i amb un "gasto" fort ja n´hi ha prou, han hagut d´optar per portar gent jove i bé de preu; estem parlant, com us podeu imaginar, dels "Hermanos Calatrava", uns xicots que comencen ara i que fan un humor modern.
Què més es pot demanar? LLoat sia el nostre regidor de cultura, a qui les males llengües ja anomenen "La nova Vicenta", per una festa taaaaan de puta mare.

Res, que us ho passeu tots i totes moooooolt bé.

Salut, visca la Festa Major i VISCA RAT-PENAT!!!

HOMENATGE A LA REPÚBLICA

Aquest divendres 18 d'abril a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Caldes hi tindrà lloc, un any més, l'acte d'Homenatge a la República Espanyola. Un acte que ja vé sent tradicional a Caldes i que serveix per commemorar un període històric i els seus principals actors. Es tracta d'un acte que compta amb el suport de l'Ajuntament i la majoria de partits del plenari municipal. De fet, l'Ajuntament fins i tot ha penjat la bandera republicana espanyola al balcó (com cada any) i també la de la república catalana, la independentista, per primera vegada.

En general, l'acte compta amb un ponent que explica aspectes destacats del període històric que ens ocupa. Aquest any, el triat és Joan Herrera, diputat per ICV-EA al Congrés espanyol. No sabem si vindrà a Caldes amb bicicleta o, com últimament fan alguns dels seus correligionaris, vindrà amb cotxe oficial. Ja se sap que tots aquests només se'n recorden que són ecologistes quan han de posar multes als cotxes que es passen una mica de 80 quilòmetres a les entrades de Barcelona i se n'obliden ràpid quan cal carregar-se el cabdal ecològic del Segre per no tancar l'aixeta de vots a Barcelona. És una llàstima que s'hagi triat un polític de pes d'un partit concret per a un acte que hauria de ser transversal. Tot plegat fa tuf de míting partidista. L'Herrera podria venir per la seva formació professional, però és llicenciat en dret, o sigui que no pega. Potser l'han triat perquè, com que fa poc que es va reunir amb el rei per dir-li a qui votaria en la investidura, ens podrà explicar quins són els seus punts dèbils per quan ens toqui emular els sans-culottes.

Això sí, Visca la República (catalana independent) i Visca el Rat-Penat!

DIU QUE TINDREM TREN

Conciutadans, a Barcelona han fet un pla que figura que explica com serem en el futur. Un futur en el que, ja us ho diem ara, encara no estarà solucionat tot el xou de l'aigua. Ni tindrem dessalinitzadores, ni connexió amb el Roine ni res, ja ho veureu. El Pla Territorial Metropolità (així es diu) mira de fixar el model de creixement de l'àrea de Barcelona en els propers anys, fugint de la proliferació d'urbanitzacions i apostant per nuclis més compactes. La conseqüència de tot plegat és que encara haurem d'estar agraïts a la construcció de la Ronda del Vallès (ara se n'ha de dir així, perquè, si no, no ets ni responsable, ni un bon català i "al loro" que embauques els socis del Barça). I és que el Pla determina un fort creixement urbanístic a la part del Vallès que quedarà per sota d'aquesta futura via. Els que quedem per sobre del Quart Cinturó continuarem sent boscaris i els de Barcelona ens vindran a comprar llangonisses i es passejaran pels nostres carrers amb "shorts" i camisa a quadros descordada com volguent dir que bé s'hi està al poble jo que sóc un estressat de la gran ciutat.

Una altra conclusió del tema, i ara anem al moll de l´'òs, és que es preveu una via de tren intermitjana (paraula que no sabem què vol dir, com la "insaculación" del José Bono, que quan la va dir tots els diputats van apretar instintivament l'esfínter) que unirà Caldes amb Barcelona a través de l'eix de la Riera de Caldes i el túnel d'Horta (que faran properament). Per tant, d'aquí a uns anys podrem anar a comprar al Sepu (previ pas pels lavabos del Corte Inglés) sense haver de pensar amb l'aparcament ni amb els anars i venirs dels busos del Sagalés. Això sí, prengueu paciència perquè la cosa va per llarg. De moment no hi ha calendari, i coneixent la tropa que ens gestiona un percentatge dels ingressos propis pel bé comú, això vol dir que el dia que inaugurin el tren ja farà anys que ens haurem comprat una nave que funcionarà amb hidrogen i anirem amb trajos platejats i hi haurà robots humanoides que ens faran la compra i ens portaran a coll i bè fins a la piscina de la Font dels Enamorats perquè la de les Cremades encara no estarà acabada.

I una última cosa, l'estudi també inclou allargar la C-59 fins a Badalona a través d'un túner per sota la Conreria. Podrem anar a l'Ikea... a l'Ikea... i... a l'Ikea.

EL CANA TORNA A OBRIR

Calderins, els "nostres" no són ni els d'ERC, ni els de CiU, ni els del PSC, ni els ecologistes que trasvasen i fan dessalinitzadores i callen com putes amb el quart cinturó perquè ara es diu "Ronda del Vallès". Els nostres són els dels bars. I en aquest context, volem donar una bona notícia: el Cana torna a obrir!

Sí senyor. Un dels extreballadors del bar s'ha lligat els matxos i obrirà properament l'establiment al públic. Primer li farà una neteja de cara i espera obrir les portes abans del mes de juny, per aprofitar al màxim la temporada d'estiu. Un cop passi l'estiu, al bar hi haurà unes reformes importants per evitar el zel tancador de locals del que fan gala darrerament els politiquets locals.

Des de l'escamot del Rat-Penat no podem fer res més que felicitar-nos dels reals que demostra aquest esforçat currante i fer una crida a tots els calderins perquè ho celebrin amb una bona birraca.

Salut, anònim i Visca el Rat-Penat!

I LA ROSA DE ESPAÑA QUÈ?

No ho malinterpreteu. Els membres del gloriós Escamot del Rat-Penat estem molt lluny de ser fans de la cantant Rosa, aquella pobra semianalfabeta andalusa que va arribar a Eurovisió (en aquest sentit va ser precursora d'en Chikiliquatre) amb aquell lamentable "Europe's living a celebration" i que va tenir uns resultats només lleugerment superiors al descalabro de l'"Aquién maneha mi barca" de Remedios Amaya, el 1983. En canvi, sí sóm fans de la veritat, i ens emprenya tant que ens aixequin la camisa com que el nostre consistori cedeixi gratis un equipament municipal a una "cantanta" a qui anomenen "de España" i que ha fet més diners anunciant pastilles per aprimar que fent la que, en teoria, hauria de ser la seva feina.

Ens van aixecar la camisa. Resulta que, efectivament, el nostre consistori va cedir el pavelló del Bugarai a la Rosa de España durant una setmana perquè hi assagés una de les seves gires. La Rosa no només va utilitzar gratis un equipament pel qual qualsevol calderí hauria de pagar, sinó que a més a més hi va provocar diversos desperfectes (l'escenari aguantava massa pes i això va afectar el terra). En ser preguntat per tot plegat, l'aleshores regidor de Cultura i (ara, abans i sempre) propietari d'un conegut bar de la plaça que no és el Calidae va assegurar que el pavelló se cedia a canvi d'un concert de la cantant a Caldes.

Primer es va dir que l'actuació de la gran Rosa podria ser per la Festa Major. Moc! Després, els més malpensats vam pensar que segurament actuaria pocs dies abans de la campanya electoral (reeditant la mítica actuació de Danny Úbeda a Caldes poc abans de les eleccions del 2003). També: moc! En fi, que Rosa no ha actuat a Caldes, i ja us diem ara que tampoc hi actuarà, i que tot plegat quedarà com una nova ocasió en que l'Ajuntament de Caldes, i per ende, tot el poble, fa el préssec i queda com un drap brut i tothom se n'enfot a la cara i se'ns pixa i ens diu que plou i es que macagum tot ja!! Hi insistim. No tenim cap ganes que la Rosa de España llueixi el seu papizotisme per Caldes, però ens toca els collons que ens enredin. I també ens toquen els collons els transvassaments que diuen que no ho són, les molèsties del Ronaldinho (que deuen ser al fetge o al tabic nasal) i els partits que no volen el Bono de president del Congrés però que s'abstenen per no evitar que Bono sigui president del Congrés. A cagar!... i visca el Rat-Penat.

CARRER GENERAL BUMBUM

Rauds i veloços, els membres del gloriós Escamot del Rat-Penat tornem a l'arena per comentar l'actualitat calderina. Però com que els nostres polítics són uns avorrits i aquest poble no dóna per gaire més, ens veiem amb l'obligació de treure un tema d'aquells que tan podia sortir avui, com la setmana que vé, com d'aquí dos mesos. Tot i així, no deixa de ser un tema d'interès per als nostres convilatans i per a nosaltres mateixos, com no podia ser d'una altra manera.

Resulta que ja fa mesos, un grup d'esforçats ciutadans va endegar (bonito palabro) una iniciativa per canviar el nom del carrer Espartero per un altre de menys bel·licós. Resulta que l'interfecte, anomenat pomposament "Duc de la Victòria", o algo així, tenia el costum de bombardejar de tant en tant Barcelona perquè els catalanets ens estiguéssim callats. De fet, seva era la teoria que a Barcelona se l'havia de bombardejar cada cinquanta anys (els espanyols en porten uns quants de retard, vigileu!). En aquell moment van sortir diverses propostes per al nou nom del carrer, cap d'elles de l'agrat del govern regnant. Es veu que Marie Curie (per exemple) no era mereixedora de l'honor que si té en el nostre poble aquest desgraciat que es va carregar molts innocents un 3 de desembre de 1842 amb les bombes llançades des de la fortalesa de Montjuïc, on encara hi oneja la "rojigualda".

De mica en mica, per tant, la iniciativa va anar quedant en no-res per deixadesa dels nostres politiquets, que altra feina tenien anant a reunions dels municipis termals o tancant teatres. Els d'ara tampoc se'n salven. Porten quasi un any a la poltrona i no han estat capaços de canviar un parell de plaques de carrer. El suport popular el tindrien. El nostre també. I per això volem proposar que a partir d'ara oblidem l'Espartero i li dediquem el carrer a un altre gran militar: el general Boom Boom. Un militar de fireta, amb un cavall de cartró i una espasa de fusta. El protagonista d'una cançó infantil que va versionar la gran Trinca.

Companyia !! El general Bum Bum quan se'n va a la guerra

davant dels seus soldats fa tremolar la terra,

damunt del seu cavall, galopa que galopa,

damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró, aparteu les criatures,

el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra,

rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa

espanta els enemics i fins la gent de casa,

quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,

quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.

Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,

que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra,

rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.

EN WILLIAM DIU LA SEVA

Votar o no votar, aquesta és la qüestió:

si actua amb més noblesa qui suporta

fets i paraules d'ultratjants polítics,

o aquell que s'arma amb paperetes

i les diposita a l'urna per fingir que mana.

Votar, dormir: res més. I dir que s'acaben

amb un vot les tristors i els problemes

dels quals els polítics en són responsables,

és una fi que desitjar caldria

devotament. Votar, dormir. Dormir!...

qui sap si somiar!... Vet aquí el tràngol;

que en aquest vot anestesiat quins somnis

poden prevenir-nos, quan ja el vot

sigui dipositat?... Això ens detura:

aquest és el temor que dóna el votar

tan llarg patiment. Car ¿qui voldria

sofrir les burles i els menyspreus,

els tropells del tirà, les fuetades

que ens vénen del diputat, la inacabable

durada de la campanya, les insolències

de tots aquells que ens manen, i les guitzes

que el mèrit pacient rep dels indignes,

si un hom pot fer-los el compte

negant-se a entrar en el joc? Qui gosaria

votar en aquest parany tancat (sovint acte irreflexiu

del qual ja no et pots fer enrere),

si sabés de les maquinacions que els sufragats

ordeixen en els passadissos del poder,

si sabés que ell mateix, per mor de dipositar

el vot dins l'urna, està cavant el fossar

on el polític soterrarà la seva voluntat

podent així, fer i desfer al seu lliure arbitri

amb desvergonyiment i maldat fins a ofegar

la llibertat de decisió i l'intel·lecte del ciutadà?

Adaptació lliure de l'arxifamós monòleg de Hàmlet a l'obra "Hàmlet, príncep de Dinamarca" de William Shakespeare.

RESULTATS ELECTORALS

En "Josep" ens passa això per si hi ha alguna dada electoral que no us ha quedat clara.

Aquí hi trobareu els resultats de Caldes: http://www.soitu.es/elecciones/2008/generales/09/08/33.html

UNA VEGADA MÉS: GRÀCIES

Calderins, companys, seguidors d'aquest humil trosset del ciberespai: avui podem dir que el Rat-Penat ha guanyat les eleccions generals!!!! La nostra opció, que demanava (no ho oblidem, només a Caldes) el vot nul, ha obtingut 50 adhesions. Com que el sistema amaga sistemàticament el contingut d'aquests vots nuls per silenciar opcions com la nostra, no tenim manera de saber quanta gent va votar amb paperetes del Rat-Penat. Per tant, ens atribuïm tot el vot nul i punt. O no s'atribueixen els partits seriosos l'abstenció, el vot el blanc o el vot nul quan els convé? Doncs nosaltres fem el mateix.

Ara bé, aquests grans resultats no han d'amagar una realitat. Respecte a les eleccions muncipals del 2007 (que en tot cas no són comparables a aquests comicis) el vot nul ha baixat a Caldes d'un 25% (de 67 a 50). De tota manera, ho considerem un bon resultat tenint en compte la forta bipolarització de la campanya (vam demanar sense èxit participar en els cara a cara), les crides al vot útil (que especialment a nosaltres ens fan molt de mal) i el ninguneig injust dels mitjans de comunicació de masses. Hem tret més vots a Caldes que, per exemple, Ciutadans (37), la Rosa Díez (8), el Partit Antitaurí (22), Alternativa Motor y Deporte (7), la Falange (2) i Democracia Nacional (3) entre d'altres.

El nostre insignificant descens respecte de les municipals no és comparable als problemes que tenen els partits tradicionals. ERC ha perdut la meitat dels vots respecte del 2007 i el PSC s'ha de plantejar com pot ser que a les municipals tragués 1.351 i ara n'hagi tret fins a 3.550. Alguna cosa els passa, no creuen? Al revés passa a CiU, que en va treure 2.060 a les municipals i 1.638 ara. Serà més candidat en Tarruell que en Duran? El PP ha pujat de 500 a 1.189. I és que ja ho diem, les municipals i les espanyoles no són comparables. Per la nostra banda, continuarem treballant per a la inestabilitat de les institucions i la dels seus representants legítims.

Salut, vot inútil i Visca el Rat-Penat!

EL RAT-PENAT AL CONGRÉS ESPANYOL!

L'Escamot del Rat-Penat ha decidit presentar-se a les eleccions a la presidència de l'estat espanyol. I com és ja una costum, ho fa sense haver legalitzat cap partit polític ni haver-se sotmès als capricis de la junta electoral. D'haver-ho fet, de ben segur que els Grandes Marlaskas, Garzons i demés hi haguessin trobat alguna objecció.

El rat-penat és un vot nul per queixar-se del ridícul que fan cada dia els polítics. És un vot nul per als que n'estan farts de debats en que no es fa ni una sola proposta electoral, farts d'expresidents amb l'únic argument de l'insult barat, farts de candidates que utilitzen el seu embaràs i de candidats que exhibeixen convalescència. Un vot nul per als que no volen veure ni en pintura els increïbles homes ocell però que també desconfien dels somriures sempiterns. En definitiva, és un vot nul per dir als que remenen el bacallà que foten un tuf que se sent des d'aquí!. I també és un vot nul per, entre tots, fotre'ns un panxó de riure.

Considerem que la nostra és una llista completa, ponderada, paritària i que satisfà les expectatives de les nostres bases. Anem a totes amb el nostre candidat i la única raó per la qual no ens presentem al Senat és que ni tant sols aquest escamot és capaç de trobar cap gràcia a la despesa que genera cada any aquesta institució que serveix exactament per a res.

Si voteu nul, descarregueu-vos la papereta adjunta i voteu Rat-Penat!

L'ALCALDE JA ÉS QUASI UN HOME

Diuen que no s'és una persona de profit fins que no s'ha escrit un llibre, s'ha plantat un abre i s'ha tingut un fill. El nostre benvolgut alcalde ens va presentar, el passat Sant Jordi, el seu llibre "La Diversitat Incòmoda: democràcia i pluralisme nacional a Europa", que repartia en plena precampanya de les municipals. No sabem si té fills (en principi, reconeguts no) però potser ja no li caldrà, tenint en compte que en les darreres setmanes el consistori que ell dirigeix ha plantat 44 arbres i això, a banda de tots els pins que deu haver plantat al llarg de la seva vida, són molts arbres. Potser ja són suficients per ser un home fet i dret (44 arbres=1 fill, per exemple).

El tema és que quan van arribar a l'alcaldia, els d'Esquerra es van adonar que a Caldes hi havia tot de forats d'arbres on no hi havia arbres. Els 44 que han plantat ara són una mica més de la meitat dels que faltaven. De mica en mica aniran posant-los tots. La conclusió és que, cony, a Caldes faltaven molts arbres. Potser tot el tema del canvi climàtic era culpa nostra, pels pocs arbres que teníem... Potser ara ens convertirem en el pulmó verd que necessita el planeta... qui sap...

ODA A ESPANYA

Companys, els espanyols estan en campanya electoral. I tant si ens agrada com si no, i fins que l'ONU, la Unió Europea i els ianquis diguin el contrari, nosaltres també. Total, que ens toca elegir qui ens donarà pel sac durant els propers quatre anys. Tenim dues opcions: la vaselina ben fregadeta amb dos ditets i petonet a la nuca del PSOE o l'encalçamenta salvatge de cara a la paret del PP. Formats diferents. Resultat idèntic.

Més enllà de consideracions sobre el tracte que ens dispensen i a l'espera de saber què ens depararan aquests quinze dies, durant la precampanya ha quedat clara la decadència de la classe política hispànica. Res de grans ideologies. Ni tant sols d'idees. Diners cantants i sonants a canvi de vots (ajudes per compra de pisos, retorns de l'IRPF...), excitament dels instints primaris ("conflicte" lingüísitc, il·legalització de partits polítics contrària a la legalitat internacional...); desqualificació barata (Felipe González va dir que Rajoy es tragués els fideus de la boca quan parlés!), i un llarg etcètera de despropòsits orientats a que la gent posi el paperet a dins la urna.

I tot això, a Espanya. Aquell pais que últimament s'ha alineat amb grans potències internacionals com Romania, Bulgària o Xipre oposant-se a la independència de Kosovo. Tot plegat perquè, veient què passa al món i mirant el que té a casa, li ha quedat un culet que no hi entraria ni un pèsol. Un pais que ha aconseguit que els nacionalistes serbis més radicals, els partidaris de criminals de guerra com Slobodan Milosevic, exhibeixin banderes espanyoles. I se n'enorgulleixen! Doncs el qui guanyi els debats moderats per dos catalans (Manuel Campo Vidal i Olga Viza) governarà aquest pais. I és possible que ho faci amb el suport dels botiflers de sempre (els que diuen que ara, 300 anys després, ens respectaran) i els de nova fornada (els que volen un pais de primera). I si aquests no els donen suport, doncs tranquils, que ho faran els bascos traient-ne, segur, un rèdit bastant més alt del que haguessin tret els catalanets.

Total, que l'Escamot del Rat-Penat, que no se sent seves aquestes eleccions, anirà a votar. Però ho farà a la seva manera. Us mantindrem informats.

TORNA EL CONCURS

El forat negre cultural en que els anteriors governants van convertir la nostra preuada vila ja no és tal. Tampoc podem afirmar cofois que hem assolit la vitalitat que, en condicions normals, hauria de tenir un municipi de les nostres característiques, però almenys ens acostem, de mica en mica, als estàndards d'abans d'en Josep Lluís, que va aconseguir regnar en el desert.

Aquest cap de setmana ha tornat el Concurs de Teatre Amateur del Centre Democràtic. L'any passat no es va celebrar a causa del desprendiment d'un tros de sostre de la sala, fet que va desembocar en una mena de Nit dels Vidres Trencats, només que en aquesta ocasió els vidres eren els dels teatres i espais culturals no gestionats directament pel poder. El concurs ha tornat, a l'exili, com a homenatge a en Carles Costas, president del Centre fins no fa gaire.

Mentrestant, la junta del Centre, que va fer de la necessitat virtut i des del principi va mercadejar el seu patrimoni a canvi de dret de cuixa en el futur teatre-auditori, continua negociant amb l'Ajuntament. De moment, ni rastre del nou equipament en els pressupostos municipals. Sembla que la cosa va per llarg i, per tant, mentre durin les obres al Casino, la cosa continuarà sent precària, fruit de la gran gestió cultural dels darrers anys.

CALDES 3000 dC

LA MONTSE PLEGA

La notícia avançada fa unes setmanes per l'Escamot del Rat-Penat es va fer finalment oficial aquest dimarts. La Montse ens plega. Sí nens, i amb ella s'acaba tota una generació de polítics locals i comença, ja ho veureu, una guerra sagnant al PSC calderí. Com se sol dir, s'ha obert el meló successori i la Montse Coll afila els ganivets. L'exalcaldessa (què carai, l'Alcaldessa. Per nosaltres sempre serà l'Alcaldessa, amb majúscules!) farà efectiva la seva dimissió en el proper ple municipal.

És la segona dimissió en el PSC local des de l'inici de la legislatura (ja ha plegat el 50% del grup municipal). Es podria dir que el PSC de Caldes s'està desfent com un terròs de sucre, però no, perquè si fos així, el gust que deixaria seria dolç i, en canvi, deixa el gust amarg de la derrota. Perquè tot plegat fa olor de poques ganes d'haver d'estar-se a l'oposició papant mosques. Ni tant sols el caramelet de la Diputació ha evitat que la Montse deixi tirats els seus companys a les besseroles de la legislatura.

Ens deixa, per tant, una part de la història d'aquesta malmesa vil·la termal. Una política independent (de la resta de secció local del seu partit), polifacètica (en la capacitat de fer-se pentinats diferents, veure fotos), generosa (a l'hora de pagar indemnitzacions milionàries per la pedrera i estalviar impostos al golf) i emprenedora (montant negocis com l'associació de municipis termals per poder viatjar pagant el poble). Domènech va arribar a l'alcaldia el 1989 per la dimissió d'en Miquel Puig. Va deixar-la el 1991 per deixar lloc a Manel Garcia (i evitar així que governés CiU, que tenia més vots) i hi va tornar el 1992 fins el 1995, en que va tornar a perdre les eleccions. Va recuperar la poltrona consistorial el 1999 (les primeres eleccions que guanyava com a candidata) i s'hi va estar fins el 2007. Durant aquests anys ha tingut temps de fer coses bones: el Museu Thermàlia, el Centre Cívic, les places Lluís Companys i Lluís Artigas i el parc de l'Ametller, entre d'altres. Però també de desastroses: el tema del camp de golf, Can Valls, el fallit zoo de Torre Marimon, deixar el poble sense teatres, etcètera.

Des de l'Escamot del Rat-Penat, no podem fer més que lamentar tant sonada pèrdua per a la política local i anunciar que ja no podrem fer l'entrevista dels blogaires que li vam proposar fa setmanes en un e-mail del qual no hem rebut resposta. La Montse ha plegat, Visca la Montse! (la que vé!).

LA PLAÇA VULCANO I EL CARRER ASENSI ZHEN

Els nostres estimats dignataris van presentar en societat aquest dimecres la proposta de remodelació de la plaça de l'Església i el carrer Asensi Vega. La idea és acabar de decidir la cosa obrint un procés participatiu perquè la gent hi pugui dir la seva, que vé a ser el mateix que criticar-ho al bar amb la diferència que a davant hi tens un tècnic o un regidor. De tota manera, ja han avisat que a l'hora d'aplicar les propostes primarà el criteri tècnic. O sigui que ja ens podem anar oblidant de fotre-hi una mena de Linia Maginot (noti's la provocació als fans del wikipedia que ronden per aquí) que separi el Rosset del Gaudim.

Perquè la gent hi pugui participar, han penjat el projecte inicial en uns plafons a l'Ajuntament i a internet. Ho podeu consultar a http://www.caldesdemontbui.cat/doc/ProjectePlEsgl%E9sia.pps . Tampoc us penseu que és un prodigi d'imaginació. Vé a ser el mateix que hi ha a tot el nucli antic, només que en comptes de pedra de Sant Vicenç hi haurà "llosa vulcano" i "llosa zhen" (vés a saber, igual és el mateix però amb un nom més trendy). I la resta, lo típic, uns quants bancs, unes quantes faroles i alguna paperera. Res que satisfaci la majoria dels nostres internautes, que en l'enquesta anterior van declarar que la plaça de l'Església estaria millor sense l'església.

Salut, desamortització de Mendizábal i Visca el Rat-Penat!

ELS PRIMERS PRESSUPOSTOS

Pocs dies abans que el circ Tonelli arribés a la nostra població, el Ple de l'Ajuntament va aprovar els pressupostos per al 2008. Els pressupostos, aquella eina que tenen els governants per convertir els ingressos municipals en projectes recollits en el programa electoral. Doncs bé, res de nou sota el sol. Després d'anys predicant que el capítol 1 estava massa inflat, va i els d'ERC l'inflen una mica més. A veure si rebentarà! En el capítol de Despeses Corrents continuen amb el que feien els d'abans: vendre duros a quatre pessetes dient que es retallen partides però que es donaran més serveis.

En les inversions, res que no estigués ja previst: les obres d'urbanització de Can Maspons, la pujada d'aigua a El Farell o la compra de terreny pel CEIP El Calderí. Clar que, no ens hauria d'estranyar, tot just estem en el primer any de legislatura. En queden tres per arribar a l'últim, el de les inauguracions.

De tota manera, haurem de convènce'ns que es tracta d'uns bons pressupostos, a jutjar per les excuses que va trobar l'oposició per votar-hi en contra. Primer de tot, el PSC va dir que eren uns pressupostos continuïstes. Dic jo que, si els trobaven continuïstes, hi havien d'estar d'acord per força no? A més, resulta que els van deixar poc temps per estudiar-los. Jo aquesta excusa la vaig fer servir per evitar que la Marginet em suspengués filosofia. Li vaig dir que no havia tingut temps per estudiar. I clar, em va suspendre. Doncs això...

I LA SENYERA?

Els membres d'aquest Escamot estem d'enhorabona. Durant mesos hem escudrinyat racons i parlat amb gargantes profundes (per desgràcia només hi hem pogut parlar, perquè si són gargantes profundes, doncs home... fan de ben aprofitar... i tal...). Buscàvem conflictes, desavinences, "rencilles"... entre els dos partits del govern. Fins ara, res. Però finalment les nostres prèdiques han estat escoltades!

Resulta que l'assemblea local d'Esquerra va votar que es pengés la senyera al balcó de l'Ajuntament. Actualment, la senyera penja d'un màstil que està allunyat suficientment de l'edifici consistorial per no incomplir la llei. Però als d'Esquerra els sembla que un Ajuntament no és Ajuntament sense que en pengi la senyera, sola, del balcó municipal. Altra cosa és el que fan els consellers a les conselleries, però als Ajuntaments, la senyera!

Però la senyera encara no és al balcó. Sembla que CiU no hi està del tot d'acord. Ja se sap que els convergents són més de "el meu mal no vol soroll", de "qui dia passa any empeny" i de "este cura no es mi padre", i que això d'anar en contra de la legalitat els fa venir cangueli. I tot plegat ha comportat certes tibantors en el si de la coalició. Però a més, resulta que a la seu d'Esquerra no estan del tot contents amb el seus, perquè no apreten prou! Total, que no seria la polèmica de l'Alonso i el Hamilton però està bé per anar fent bullir l'olla.

I una última pregunta, si s'acaba penjant la senyera al balcó de l'Ajuntament, què en farem del màstil? Hi penjarem la bandera pirata? Hi fotrem un pernil, l'untarem d'oli i jugarem a la cucanya? Sodomitzarem un de Palau? S'admeten propostes...

Salut i Visca el Rat-Penat!!

MATANT L'ESTRELLA DE LA RÀDIO

Freqüentant bars en busca d'aiguardent i companyia, els membres d'aquest escamot hem pogut saber les intencions del nostre benvolgut Consistori amb Ràdio Caldes. Els anteriors gestors de l'erari públic es van encarregar de destrossar l'etapa de més activitat i difusió de l'emissora municipal prenent determinades decisions i, al final, fent fora (via concurs públic: "todo legal") els responsables d'aquella bona marxa. Doncs ara, els bons nens de l'esquerra han decidit acabar la feina començada per la Montse & Co. i finiquitaran d'una vegada per totes la ràdio.

Resulta que els responsables de TV Caldes han decidit deixar la gestió de l'emissora un cop acabi el contracte que els lliga amb l'Ajuntament (ja se sap, els Quims Aranyons pleguen, els governs canvien, les promeses se les emporta el vent...). El cas és que al Siscu i al Joan no els surten les misses i a partir d'ara es dedicaran exclusivament a emetre tarot i porcades per aquella broma de mal gust que en diuen tele local.

Total, que l'Ajuntament tenia l'opció de tornar a la versió anterior i cedir la cosa a una gent amb empenta o tirar pel dret. Com que l'Associació Calderina de Ràdio es debat entre la vida i la mort i buscar d'altra gent fa mandra, han decidit tirar pel dret. A partir d'ara, el Consistori gestionarà la ràdio directament, amb una directora i un tècnic de so a mitja jornada. Com que els diners arriben fins aquí, s'aboliran els informatius per la impossibilitat de contractar més periodistes i els que vulguin fer programes en plan col·laboradors s'hauran de fer de tècnics. L'únic que s'assegura a partir d'ara és, de moment, un magazin de dues hores al matí que es repetirà a la tarda.

Eliminant els informatius, els calderins perden una altra forma de mantenir-se informats i, a banda, el fet d'haver de tocar pius limita la possibilitat que gent aficionada al tema s'apunti al barco. Tot plegat, el pas previ a la desaparició definitiva de la ràdio. És una pena. 25 anys a pendre vent. Felicitats a tots per una encertada gestió!!!!!

-La Pepeta, que abans escoltava les sardanes de la nostra amiga Baraldés ens ha trucat per demanar una cançó i ens diu que la dedica a la maltractada Ràdio Caldes. Suuuusto no... Ensurt!!!

UN EXÀMEN DE MERDA

La factoria Coll no para de barrinar i aquesta setmana ens ha sorprès amb la idea més surrealista que ha tingut fins ara l'administració esquerroconvergent. Recordareu que en el ple en que es van aprovar les ordenances es va parlar d'una bonificació de fins al 20% en la taxa de deixalles per aquells que feien correctament la recollida selectiva. En aquell moment l'oposició va dubtar que la mesura es pogués portar a terme. Doncs bé, després d'unes setmanes intentant quadrar el cercle, el regidor Coll n'ha tret l'entrellat i ho va presentar l'altre dia davant d'uns contenidors.

Resulta que tots aquells ciutadans que reclamin la bonificació rebran la visita d'un inspector que comprovarà que la recollida es faci correctament. L'interfecte anirà apuntant i donant o traient punts en funció de com de modèlica sigui la cosa. Tipus carnet per punts però amb pells de plàtan al cubell marró i tetra-briks de Don Simon a... a... on es reciclen els tetra-bricks? No sabem si l'inspecció inclourà que l'home remeni entre les escombraries per determinar si tot està correctament al seu lloc. En cas afirmatiu, recomanem abstenir-se de donar-li la mà quan se'n vagi, quina angúnia...

Acabat el reconeixement i un cop dit "té una moqueta molt bonica, senyora", l'inspector d'escombraries sotmetrà a un exàmen l'esforçat ciutadà. El test constarà de cinc preguntes sobre la gestió dels residus i en principi no inclourà preguntes com "vostè a quin regidor de l'oposició tiraria a les escombraries?" o "no li sembla que els sociates fan pudor?". Cada resposta correcta sumarà un punt però compte, que les respostes incorrectes restaran. Amb tot això es decidirà la bonificació que correspon. No s'ha especificat si, de resultes de l'inspecció, el ciutadà pot acabar pagant més que abans.

O sigui que, si ens volem estalviar trenta euros en la factura de les deixalles, haurem d'empollar o fer-nos una xuleta o, com deia el Gustau, una xulla.